Una nació en marxa, del llibre «Història de Catalunya», de Xavier Hernàndez Cardona
Benvolguts subscriptors,
Primer de tot, volem agrair-vos la vostra col·laboració amb Rafael Dalmau, Editor.
En aquesta ocasió, us presentem el fragment Una nació en marxa del llibre Història de Catalunya», del catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Xavier Hernàndez Cardona.
Rebeu una salutació cordial,
Rafael Dalmau, Editor
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
Una nació en marxa
Al llarg del segle XII cristal·litzen alguns trets de la identitat nacional. El sorgiment del corònim ‘Catalunya’ i de l’ètim ‘català/catalana’ és gairebé paral·lel a l’inici de l’ús del català com a llengua escrita. Els comtes de Barcelona han forjat un estat poderós i la seva ensenya de pals de gules damunt camp d’or s’usa des del final del segle XI. Els habitants dels comtats es reconeixen com a catalans i els forans també identifiquen com a catalans els habitants dels comtats. La societat feudal, marcadament agrària, es dinamitza amb les expressions d’una intensificació del comerç: noves viles, nous mercats i fires, obertura de les grans rutes marítimes. Barcelona és el nucli urbà més poblat i el centre polític, econòmic i social de Catalunya: el seu cap i casal.
La primera menció explícita del corònim ‘Catalunya’ es troba en una crònica pisana escrita entre 1114 i 1115. La designació de ‘català’ ja apareix, però, en un document lleugerament anterior, un jurament de fidelitat dels homes de Carcassona a Ramon Berenguer III. Al llarg del segle XII la cort comtal empra reiteradament el concepte Catalunya. La restauració de la seu metropolitana de Tarragona, el 1118, i la signatura d’un primer tractat internacional amb Frederic de Sicília, el 1127, són expressions de la consolidació de la sobirania política i
del reconeixement de la personalitat de Catalunya. A la darreria del segle XII es redacten les Homilies d’Organyà i la traducció catalana del Forum Iudicum, primers textos coneguts escrits íntegrament en llengua catalana. Des d’aleshores, l’ús escrit del català avança a un ritme accelerat.
L’augment de la producció agrària del segle XI fa possible la generalització i la intensificació dels intercanvis comercials. Arreu comencen a celebrar-se mercats i fires. Els comtes acullen aquestes activitats sota la seva protecció i garanteixen la seguretat dels camins. Als mercats arriben bàsicament productes comarcals, però també altres de procedents d’Al-Àndalus, el nord d’Àfrica i Europa. S’obren grans rutes per al comerç català al nord d’Àfrica i l’Orient, a partir de la Primera Croada, gràcies a la formació d’una flota de vaixells mercants i al desenvolupament dels contractes de navegació. La dinamització comercial esperona el creixementde ciutats i viles poblades per artesans, per mercaders i per minories jueves.
La fundació de noves viles comtals discorre paral·lela al creixement dels antics nuclis urbans. L’expansió de les ciutats és possible a causa de l’activació de la vida comercial i del desenvolupament de l’artesanat urbà. Algunes ciutats, com ara Barcelona, Vic, la Seu d’Urgell o Girona, s’expandeixen fora muralles, amb la formació de ravals i viles noves. Barcelona és la que experimenta un major increment de població: passa d’uns 4.000 habitants a la fi del segle XI a uns 12.000 una centúria després. Dins les muralles continuen els principals edificis religiosos i de la cúria, així com el call jueu. Fora muralles comencen a configurar-se ravals o viles noves on s’instal·len artesans i mercaders. Les naus sovintegen a les platges barcelonines. Tot i les deficiències portuàries, la producció i els mercats de la ciutat es beneficien d’un intens tràfic marítim.
Write a comment
Log in with your account or sign up to add your comment.